Fa uns 15 anys que estic fent docencia en l'àmbit universitari.
La setmana passada vaig rebre un missatge que em va emocionar.
Context: Vaig acabar d'avaluar als alumnes després de lliurar el primer exercici pràctic de l'assignatura i vaig publicar i comunicar les notes als alumnes.
Al cap d'unes hores, vaig rebre el següet missatge d'una alumna meva que havia aconseguit una nota molt bona. Impactant!!.
Llegiu-lo.
Lluis Anaya
<--------------------------------->
Hola Lluís,
Et vull donar les gràcies, des del cor, per la nota que m'has posat. Sàpigues, que ara mateix, sóc a la biblioteca d'Esplugues, amb els ulls amb llàgrimes i les mans suant dels nervis per l'emoció de la nota.
És un GRAN sacrifici per mi estudiar aquesta carrera. De fet, no me la puc pagar, i una associació privada ho fa per mi. Perquè creuen en mi. És per això, que em sento amb moltíssima responsabilitat per aprovar i donar el màxim de mi mateixa, i acabar aquests estudis.
Estic sola, i miro de millorar la meva vida, invertint en la meva preparació acadèmica (invertint temps i esforç...els diners els posen per mi)
Només estic matriculada de dues assignatures, i no sé si et pots fer una idea de com és la meva vida d'estressant...i de vegades, més de les que voldría, el meu fill, paga el meu estrés :( però sempre em perdona.
Perdona per aquest rollo...estic tant emocionada que he volgut enviar-te aquest mail d'agraïment.
Moltíssimes gràcies, i segueix fent l'assignatura com ho fas, en serio. Guies molt bé.
Una abraçada,
nom_cognom_alumna
xxxxxxxxx@uoc.edu
Estudiant Grau d'Educació Social
<----------------------------------------->
Lluís Anaya
domingo, noviembre 06, 2011
Suscribirse a:
Entradas (Atom)